martes, 29 de marzo de 2011

JA SOM MÉS DE 2000!

Bé, us he dit que tenia preparada una de grossa...Potser alguns de vosaltres direu: "un text, només? bah.", però per mi escriure és una de les millors maneres de desfogar-se, i ara tinc l'oportunitat de fer-ho. En fi, allà va.
Quan vaig veure el capítol 5 davant la televisió de casa i vaig sentir al Toni dir "el sol és de tots", mil coses van passar pel meu cap. Un cop estava al llit, em van venir un munt d'expressions d'aquest fabulós personatge, totes elles fantàstiques, totes elles increíbles. Per una vegada vaig pensar que era una tonteria, que potser era la única que em fixava en aquests petits detalls. I un dimarts al migdia vaig decidir comprovar-ho. Sincerament, mentre enviava les invitacions a la pàgina, mai se m'acudiria que això hauria arribat tant lluny.
Molta gent crea una pàgina, envia les invitacions perquè la gent posi "m'agrada" i s'ha acabat. Però no. Una pàgina no es pot quedar en blanc així com així. Per això vaig decidir fer una cosa diferent: la meva idea era convertir aquesta pàgina en un lloc on tothom pogués expressar la seva opinió, on es resolguéssin tots els dubtes, on es féssin concursos on poguéssiu participar...Tot això respecte a vosaltres. Respecte a mi, aquesta pàgina és una via per fugir d'aquella gent que no comprèn el que vol dir ser un Polsera, però sobretot, per expressar la meva admiració cap a aquest gran actor; sigui amb muntatges, sigui amb frases seves, o sigui escrivint textos com aquests.
Sabeu què? mai havia sentit tanta admiració per un actor. No només pel fet de que tingui un bon físic, si no per la manera que té de reencarnar al Toni, per l'empeny que posa amb la sèrie i per la seva simpatia amb tots els fans. (Una amiga meva l'ha conegut i m'ho ha assegurat, i desitjo amb tot el meu cor i ànima tindre la mateixa sort, quan es sàpiga el dia de la presentació). No sé si ell algun dia llegirà això, ni si s'unirà al grup, ni tan sols si podré parlar amb ell per dir-li. Però si tingués aquesta oportunitat m'agradaria fer-li saber que almenys té una fan que no es posarà a cridar com una boja quan els seus ulls em mirin.
I tot això és gràcies a vosaltres. Sí, vosaltres, els que comenteu cada dia el grup, els que poseu de la vostra part amb muntatges o dibuixos, els que debatiu dia rere dia sobre temes de la sèrie. Vosaltres, que sou més de 2000 persones i les que queden. GRÀCIES.


Cristina Perosanz Nogales.

2 comentarios:

  1. co-lider!(L), no se si has rebut el meu petit text que te enviat, d totes maneres ja em diras alguna cuseta, x cert saps ki soc no? ;) testimuuuuu!

    ResponderEliminar
  2. La veritat es que només tinc 12 anys però aquest text... m'ha arribar al fons del cor...
    Si pogués entrar qauí cada dia... Seria la teva gran fan... No ho puc fer per causes de temps. Ja t'ho dic si et conegués serien intimes amigues!!!
    Espero que escriguis més coses com aquesta.

    Gràcies!!!

    Helena

    ResponderEliminar