PAU FREIXAS! :)

Hola a tots! he promès que aniria posant més cosetes, i aquí està^^ avui us deixo una foto del Pau Freixas que m'encanta! (hauria fet un muntatge, però ara mateix estic a informàtica i no puc TT) i recordeu, avui al meu grup FRASES MÍTIQUES D'EN TONI (POLSERES VERMELLES) hi haurà concurs, com cada dimecres! no oblideu participar, i així el meu pròxim muntatge serà al teu gust si tu (sí, tu, el que està llegint això) ets el guanyador! ànims! :) que passeu un genial dimecres!

HO SENTO T__T

Després de tant de temps, actualizo! Això esta MOLT deixat, de veritat que em sap molt de greu...entre el grup del Toni, el llibre que estic escrivint i els deures estic super ocupada...aveure si de tant en tant puc penjar alguna de les meves reflexions per compartir-la amb vosaltres al meu grup, i crec que demà vindrà alguna...Avui hi ha l'acte aquell de l'últim capítol de Polseres i el concert de teràpia de Shock. Estic preocupadíssima...vosaltres sabeu la de nenes histèriques que hi hauràn? Sincerament, passo de formar part d'elles perquè jo no sóc ni una part d'elles. És més, son antònimes a mi completament; per tant, prefereixo conèixer al meu ídol en millors condicions...Pero pensar lo molt que l'agobiaran avui em posa els pèls de punta...
Bé, ho deixo aquí...no cal dir res més (N)

EL LLIBRE QUE M'ESTIC LLEGINT :)

Aquest és el llibre de l'Albert Espinosa que m'estic llegint, està molt bé! Vosaltres us l'heu llegit? què us ha semblat?

RES NO M'ESPANTA...

Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents, aixeques la mirada i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar
Res no m'espanta...


(Els Pets - Por)

JA SOM MÉS DE 2000!

Bé, us he dit que tenia preparada una de grossa...Potser alguns de vosaltres direu: "un text, només? bah.", però per mi escriure és una de les millors maneres de desfogar-se, i ara tinc l'oportunitat de fer-ho. En fi, allà va.
Quan vaig veure el capítol 5 davant la televisió de casa i vaig sentir al Toni dir "el sol és de tots", mil coses van passar pel meu cap. Un cop estava al llit, em van venir un munt d'expressions d'aquest fabulós personatge, totes elles fantàstiques, totes elles increíbles. Per una vegada vaig pensar que era una tonteria, que potser era la única que em fixava en aquests petits detalls. I un dimarts al migdia vaig decidir comprovar-ho. Sincerament, mentre enviava les invitacions a la pàgina, mai se m'acudiria que això hauria arribat tant lluny.
Molta gent crea una pàgina, envia les invitacions perquè la gent posi "m'agrada" i s'ha acabat. Però no. Una pàgina no es pot quedar en blanc així com així. Per això vaig decidir fer una cosa diferent: la meva idea era convertir aquesta pàgina en un lloc on tothom pogués expressar la seva opinió, on es resolguéssin tots els dubtes, on es féssin concursos on poguéssiu participar...Tot això respecte a vosaltres. Respecte a mi, aquesta pàgina és una via per fugir d'aquella gent que no comprèn el que vol dir ser un Polsera, però sobretot, per expressar la meva admiració cap a aquest gran actor; sigui amb muntatges, sigui amb frases seves, o sigui escrivint textos com aquests.
Sabeu què? mai havia sentit tanta admiració per un actor. No només pel fet de que tingui un bon físic, si no per la manera que té de reencarnar al Toni, per l'empeny que posa amb la sèrie i per la seva simpatia amb tots els fans. (Una amiga meva l'ha conegut i m'ho ha assegurat, i desitjo amb tot el meu cor i ànima tindre la mateixa sort, quan es sàpiga el dia de la presentació). No sé si ell algun dia llegirà això, ni si s'unirà al grup, ni tan sols si podré parlar amb ell per dir-li. Però si tingués aquesta oportunitat m'agradaria fer-li saber que almenys té una fan que no es posarà a cridar com una boja quan els seus ulls em mirin.
I tot això és gràcies a vosaltres. Sí, vosaltres, els que comenteu cada dia el grup, els que poseu de la vostra part amb muntatges o dibuixos, els que debatiu dia rere dia sobre temes de la sèrie. Vosaltres, que sou més de 2000 persones i les que queden. GRÀCIES.


Cristina Perosanz Nogales.

NO POT SER...ÁNIMS, POLSERES!

Tots ens hem quedat molt dolguts amb la mort de l'Ignasi, però segons l'Albert tot quedarà molt més clar al capítol 10...espero que així sigui(yn)

AMB GANES DE LA SEGONA PRESENTACIÓ!

No sé vosaltres, però jo tinc unes ganes brutals de la segona presentació del llibre! Segons el blog del Joan d'aquí dos dies es confirmarà el dia i la hora :) perquè ja que el dijous no vaig tenir l'oportunitat de fer realitat aquest somni, ni el divendres tampoc perquè no vaig poder anar a la del BACUP...
Em fan moltíssima ràbia les fans histèriques, i estic segura de que no sóc la única que ho pensa. Ràbia perquè moltes d'elles tenen la sort de tenir-los davant i l'únic que sels acudeix dir és: què guapo Àlex, estàs molt bo, t'estimo, vull sortir amn tu, guapooooooo!  i a cridar com verduleres...Una amiga ja m'ha aconseguit un autògraf del Marc, i la meitat del somni està complert. Ara només falta complir l'altre meitat: veure-l en persona, parlar i fer-me una foto. I sé que ho aconseguiré, N'ESTIC SEGURA! :)

FOTO AMB EL CREADOR DEL BLOG!

Ho sento si no actualitzo gaire, es que estic més pel grup que pel blog :S intentaré actualitzar això més sovint! avui us deixo una foto amb el creador del blog oficial de Polseres Vermelles, que me'l vaig trobar dijous a la cua del FNAC! m'ha dit que us comenti la raó per la qual surt amb els ulls així, es veu que el pobre portava més de tres hores esperant i mira, jajaja :P bueno comenteu gent! petons(K)

REFLEXIONS D'UN DIA DIFERENT, PERÒ ESPECIAL

No era el que m’esperava, pero arribo més que satifeta. Satisfeta de tenir una manera pròpia d’admirar al Marc, de no ser com tothom i posar-me histèrica a la mínima. Orgullosa de saber que no he format part d’aquella cridòria que ha invaït en Mikel quan ha sortit, i d’haverme mantingut al marge de l’incident que hi ha hagut amb el vidre. Però el que no té nom és el que ens han fet els guàrdies.
Vosaltres veieu normal enredar a més de dos mil persones d’aquesta manera? Portava a la cua més de dues hores, per què? Perquè m’enganyin com als tontos? Jo l’únic que volia era veure’l encara que fos per un segon. No demano ni un autògraf, només veure-l i dir-li que admiro de veritat tot el treball que fa. Era el meu somni, però malauradament no l’he pogut complir.
Tornant al principi, dic que estic molt satisfeta, i ara us explicaré perquè: bàsicament perquè he tingut la sort de parlar cara a cara amb dos homes increíbles. Dos homes, que són el nucli d’aquesta sèrie que ens alegra cada dilluns. Sí, parlo de l’Albert Espinosa i el Pau Freixas. Els meus ulls s’han omplert d’una alegria i d’una satisfacció incalculables quan els he sentit dir: “És molt bonic, de veritat, m’encanta”. Per això espero que tot cor que s’uneixin a aquest grup perquè així tinguin l’oportunitat de disfrutar-lo.
Per últim, sé que en Marc mai llegirà això, pero m’agradaria que sapigués que jo no l’admiro per si és guapo o lleig (que també m’agrada, pero això ja és un plus). M’agrada i tinc interès per ell per la manera que té de fer la seva feina, per cada gest que fa per reencarnar a en Toni, i sobretot, per allò que va dir a una entrevista que en va deixar sense paraules. “Tot són elogis, m’agrades molt, ets el meu ídol, pero arriba un punt que et pot fer mal perquè t’ho pots arribar a creure”.
Al cap i a la fi és una persona normal com tots nosaltres, i mereix tenir una persona que el valori i l’estimi d’una manera diferent, que no deixa de ser especial. Perquè tinc el presentiment de que arribarà lluny. Ho sé. Ho veig.

Cristina (24/3/2011)

MISSATGE IMPORTANT!

Hola a tots! a veure, aquest missatge va per a dues nenes que últimament em comenten molt el blog: jo NO SÓC ni la Joana, ni en Nil ni cap actor de polseres...NOMÉS sóc una fan normal i corrent que ha creat aquests grup :) tot i així m'agrada que us interesseu pel meu blog! espero que tot quedi més clar ara :)

MUNTATGE DEL NIL :)

Bé nois/noies, avui JA ÉS DILLUNS! tinc moltíssimes ganes de veure el següent capítol^^ A més, el dia 24 d'aquest mes vindran els polseres al FNAC de l'Illa a fer la presentació del nou llibre de l'Albert Espinosa! JO NO PENSO FALTAR :P i vosaltres?
Bueno per acabar us deixo un muntatge que vaig fer fa poc! espeo que us agradi ;) petons!(K)

MUNTATGE NOU DEL MARC!(L)

esperoo que us agradi!^^

JO TOCANT BOIG PER TU! :P

http://www.youtube.com/watch?v=nXBMg1exr2A

UN DELS MEUS PREFERITS

Aquest és dels qe més m'agrada, espero qe a vosaltres també^^

MUNTATGE FET PER MI :)

Aquest és un dels millors que he fet del Toni, espero que su agradi! si en voleu veure més, tot està al meu grup del facebook:  http://www.facebook.com/#!/pages/Frases-m%C3%ADtiques-den-Toni-polseres-vermelles/133586646709876   m'agradaria que s'unís més gent, que últimament no avança gaire :(

NOTA: dic el mateix que al grup, si us plau, no em robeu les fotos. Si voleu alguna o voleu que us en faci una només teniu que demanar-ho :)

MIKEL IGLESIAS - IGNASI

Com podeu comprovar, a l'entrada anterior em vaig equivocar i vaig posar que l'Igor era l'últim polsera :$ jajaja! gràcies Joan per recordar-me que encara quedava l'Ignasi ;) Aquest personatge el fa MIKEL IGLESIAS, i representa que és el típic noi dur que és el líder del seu grup d'amics. I un dia a l'escola, després d'haver pegat a un nen, se l'emporten a l'hospital perquè li ha donat un atac de cor. Però resulta que aquests atacs de cor són freqüents, i els metges encara no saben de què es tracta, encara que suposen que és alguna cosa de l'aorta. Això farà que l'Ignasi hagi de quedar-se molts dies més a l'hospital, i poc a poc els nous amics que farà l'entendriran el cos i l'ànima. Per acabar aquí teniu una foto :) petoons!(K)

IGOR SZPAKOWSKI - JORDI

Bon dia! avui toca parlar de l'últim polsera que em queda per presentar, en Jordi. El seu paper el fa l'IGOR SZPAKOWSKI. En Jordi és un nen que arriba un matí a l'hospital perquè li han d'amputar la cama, ja que pateix un càncer de tíbia. En poc temps fa amistat amb el Lleó, qui tampoc té cama i li ajuda a superar-ho. Ells dos són els qui comencen el grup, per això ell està classificat com el co líder (que seria líder si no estigués el líder).
Per cert, he creat al facebook un grup nou i m'agradaria que us uníssiu, aquí us deixo l'enllaç per si us agrada :P http://www.facebook.com/home.php#!/pages/Frases-m%C3%ADtiques-den-Toni-polseres-vermelles/133586646709876
I per acabar deixo una foto de l'Igor. Fins després, polseres! :)

JOANA VILAPUIG - CRISTINA

Avui torno a actualitzar des de classe d'informàtica^^ ara toca parlar sobre la JOANA VILAPUIG, l'actriu que dóna vida a la Cristina, una noia que paneix anorèxia. Ella encara no accepta això i va ser ingressada a l'hospital per la força. La seva germana gran ve a visitar-la sempre que pot i l'ajuda en tot el possible a superar la seva enfermetat, encara que el caràcter de la Cristina acostuma a ser bastant repelent insistint en que "no té cap problema amb el menjar". Sorgirà un triangle amorós entre ella, en Lleó i en Jordi. Amb qui es quedarà?
Finalment us deixo una foto seva. I avui per fi ja és dilluns, el dia més esperat de tota la setmana! no us ho perdeu, a les 22:30 després de Crackòvia! :P Petons!

NIL CARDONER - ROC

Hoooola! :) avui us parlaré de'n NIL CARDONER, l'actor que dóna vida al Roc, un nen d'onze anys que es va quedar en coma quan intentava formar part d'un grup d'amics. Tot va ser un dia d'estiu on estava amb la seva mare a la piscina, i ella va insistir en que anés a parlar amb un grup de nens que hi havia per allà a prop. Tímid, però amb ganes de fer amics, es va apropar a ells. Llavors li van proposar el següent: si feia un sal des del trampolí més alt de la piscina, ja seria part del grup. En Roc, tot i tenir por un cop allà dalt, no ho va dubtar i es va llançar. A partir d'aquell moment no ha tornat a obrir els ulls. Tot i està en coma, pot parlar amb en Toni. Com? No se sap.
En Jordi, un cop haver parlat amb ell mentre li amputaven la cama (en un camí entre la vida i la mort), li asigna el paper de "l'imprescindible" als polseres. I bé, això es tot. Per acabar us deixo una foto seva. Petons i comenteu!(K)

ALEX MONNER - LLEÓ

Bueno, un cop aclarat tot continuo amb les presentacions^^ ara toca l'ALEX MONNER, que interpreta al Lleó. En Lleó és un noi de quinze anys que li van tenir que amputar la cama a causa d'un osteosarcoma. També pateix d'un tumor a un pulmó. El ve a visitar molt sovint la seva germana Gavina, qui pateix perquè té por que ell mori algun dia. Com és el que més temps porta a l'hospital, s'ha adjudicat el paper de "líder" als polseres. Per acabar un deixo una foto i demà continuem amb un altra polsera! petons(K)

ACLARACIONS!

Bé, abans de continuar amb la presentació del personatges voldria dir una cosa IMPORTANT:
Fa cosa de deu minuts una persona m'ha dit que siusplau deixés de copiar-li el tema del seu blog, concretament el creador del blog oficial de Polseres Vermelles. Doncs mira, Joan (que si no m'equivoco et dius així), a diferència del teu blog, el meu tracta de les meves preferències i he decidit començar per fer una presentació dels personatges de la sèrie. En cap moment he intentat treure-t la idea, i sé moltbé que el teu és el oficial i el de veritat. En canvi el meu no ho és, ho faig simplement perquè m'agrada, i perquè és un treball que m'han manat a informàtica a l'escola. Sé que t'he dit abans que deixaria de parlar sobre polseres, pero trobo que és millor aclarar les coses i fer-te saber que la meva intenció no és fer una competició entre blogs. Espero no haver-te ofès amb cap de les meves paraules i que tot quedi més clar :)

MARC BALAGUER - TONI

Bon dia! :) actualitzo des de la classe d'informàtica, ja que aquest blog és un treball per l'assignatura^^ bueno doncs com estic tan aficionada a la sèrie he pensat en fer una presentació de cada actor i el personatge que interpreten, i avui començarem pel meu preferit, en MARC BALAGUER :P ell interpreta el paper d'en Toni, un noi de 17 anys que pateix un petit retard mental, cosa que el converteix en una persona molt especial i li dóna la capacitat de comunicar-se amb el Roc, un nen de l'hospital que està en coma. S'ha trencat dotze ossos en un accident de moto i el seu avi ve a veure-l a l'hospital cada dia. A aquest li volen treure la custodia perquè va ser ell qui li va donar permís al seu nét d'agafar la moto. Tot i així en Toni no vol separar-se d'ell perquè és l'unica família que té. En el grup dels polseres està classificat com "el llest".
Per acabar, us deixo la meva foto preferida d'ell, espero que comenteu! petons(K)

TRAILER D'HEROIS :)

http://www.youtube.com/watch?v=EbrM3Gbymmo&feature=related

PRESENTACIÓ: POLSERES VERMELLES

Hola a tots! avui per inaugurar el meu blog començaré parlant d'una sèrie a la que estic enganxadísima^^ Es diu Polseres Vermelles, i la fan per tv3 cada dilluns a les 22:30, just després de Crackòvia. A diferència de sèries com Hospital Central o Anatomia de Grey, aquesta vegada els protagonistes no són els metges, si no els pacients, cadascun amb els seus problemes i enfermetats. Però que finalment s'acaben unint per donar-se suport els uns als altres i formen el grup dels polseres.
Tots els actors ho fan molt bé,pero per a mi el meu personatge preferit és en Toni (Marc Balaguer). Trobo que és molt graciós i sap ficar-se dins el seu paper. Però sobretot em va encantar la frase 'ahir: "m'hauria estimat més un company amb la cara sencera". Jajajajaja! no m'extranya que li diguin políticament incorrecte...

Bé, espero que us agradi el meu blog i que doneu la vostra opinió si veieu la sèrie! petons :)