No era el que m’esperava, pero arribo més que satifeta. Satisfeta de tenir una manera pròpia d’admirar al Marc, de no ser com tothom i posar-me histèrica a la mínima. Orgullosa de saber que no he format part d’aquella cridòria que ha invaït en Mikel quan ha sortit, i d’haverme mantingut al marge de l’incident que hi ha hagut amb el vidre. Però el que no té nom és el que ens han fet els guàrdies.
Vosaltres veieu normal enredar a més de dos mil persones d’aquesta manera? Portava a la cua més de dues hores, per què? Perquè m’enganyin com als tontos? Jo l’únic que volia era veure’l encara que fos per un segon. No demano ni un autògraf, només veure-l i dir-li que admiro de veritat tot el treball que fa. Era el meu somni, però malauradament no l’he pogut complir.
Tornant al principi, dic que estic molt satisfeta, i ara us explicaré perquè: bàsicament perquè he tingut la sort de parlar cara a cara amb dos homes increíbles. Dos homes, que són el nucli d’aquesta sèrie que ens alegra cada dilluns. Sí, parlo de l’Albert Espinosa i el Pau Freixas. Els meus ulls s’han omplert d’una alegria i d’una satisfacció incalculables quan els he sentit dir: “És molt bonic, de veritat, m’encanta”. Per això espero que tot cor que s’uneixin a aquest grup perquè així tinguin l’oportunitat de disfrutar-lo.
Per últim, sé que en Marc mai llegirà això, pero m’agradaria que sapigués que jo no l’admiro per si és guapo o lleig (que també m’agrada, pero això ja és un plus). M’agrada i tinc interès per ell per la manera que té de fer la seva feina, per cada gest que fa per reencarnar a en Toni, i sobretot, per allò que va dir a una entrevista que en va deixar sense paraules. “Tot són elogis, m’agrades molt, ets el meu ídol, pero arriba un punt que et pot fer mal perquè t’ho pots arribar a creure”.
Al cap i a la fi és una persona normal com tots nosaltres, i mereix tenir una persona que el valori i l’estimi d’una manera diferent, que no deixa de ser especial. Perquè tinc el presentiment de que arribarà lluny. Ho sé. Ho veig.
Cristina (24/3/2011)
Vosaltres veieu normal enredar a més de dos mil persones d’aquesta manera? Portava a la cua més de dues hores, per què? Perquè m’enganyin com als tontos? Jo l’únic que volia era veure’l encara que fos per un segon. No demano ni un autògraf, només veure-l i dir-li que admiro de veritat tot el treball que fa. Era el meu somni, però malauradament no l’he pogut complir.
Tornant al principi, dic que estic molt satisfeta, i ara us explicaré perquè: bàsicament perquè he tingut la sort de parlar cara a cara amb dos homes increíbles. Dos homes, que són el nucli d’aquesta sèrie que ens alegra cada dilluns. Sí, parlo de l’Albert Espinosa i el Pau Freixas. Els meus ulls s’han omplert d’una alegria i d’una satisfacció incalculables quan els he sentit dir: “És molt bonic, de veritat, m’encanta”. Per això espero que tot cor que s’uneixin a aquest grup perquè així tinguin l’oportunitat de disfrutar-lo.
Per últim, sé que en Marc mai llegirà això, pero m’agradaria que sapigués que jo no l’admiro per si és guapo o lleig (que també m’agrada, pero això ja és un plus). M’agrada i tinc interès per ell per la manera que té de fer la seva feina, per cada gest que fa per reencarnar a en Toni, i sobretot, per allò que va dir a una entrevista que en va deixar sense paraules. “Tot són elogis, m’agrades molt, ets el meu ídol, pero arriba un punt que et pot fer mal perquè t’ho pots arribar a creure”.
Al cap i a la fi és una persona normal com tots nosaltres, i mereix tenir una persona que el valori i l’estimi d’una manera diferent, que no deixa de ser especial. Perquè tinc el presentiment de que arribarà lluny. Ho sé. Ho veig.
Cristina (24/3/2011)
Hola! Sé que comento a les primeres publicacions, però la última publicació m'ha agradat tant que he anat fins al principi per llegir-ho tot;)
ResponderEliminarJo no hi vaig poder anar, a la presentació, però ja veig que va ser tot un caos! Sento que no haguessis pogut veure al Marc Balaguer, de veritat; però l'Albert Espinosa diu que es farà una altra trobada molt especial, on hi hagi suficient lloc! Però tinc un dubte: sobre què t'han dit que "És molt bonic, de veritat, m'encanta"? És que m'he quedat..."què?" xD
Bé espero que em responguis, i ja et segueixo al grup del facebook!;) petons!
Pd: també em dic Cristina:)