JA SOM MÉS DE 2000!

Bé, us he dit que tenia preparada una de grossa...Potser alguns de vosaltres direu: "un text, només? bah.", però per mi escriure és una de les millors maneres de desfogar-se, i ara tinc l'oportunitat de fer-ho. En fi, allà va.
Quan vaig veure el capítol 5 davant la televisió de casa i vaig sentir al Toni dir "el sol és de tots", mil coses van passar pel meu cap. Un cop estava al llit, em van venir un munt d'expressions d'aquest fabulós personatge, totes elles fantàstiques, totes elles increíbles. Per una vegada vaig pensar que era una tonteria, que potser era la única que em fixava en aquests petits detalls. I un dimarts al migdia vaig decidir comprovar-ho. Sincerament, mentre enviava les invitacions a la pàgina, mai se m'acudiria que això hauria arribat tant lluny.
Molta gent crea una pàgina, envia les invitacions perquè la gent posi "m'agrada" i s'ha acabat. Però no. Una pàgina no es pot quedar en blanc així com així. Per això vaig decidir fer una cosa diferent: la meva idea era convertir aquesta pàgina en un lloc on tothom pogués expressar la seva opinió, on es resolguéssin tots els dubtes, on es féssin concursos on poguéssiu participar...Tot això respecte a vosaltres. Respecte a mi, aquesta pàgina és una via per fugir d'aquella gent que no comprèn el que vol dir ser un Polsera, però sobretot, per expressar la meva admiració cap a aquest gran actor; sigui amb muntatges, sigui amb frases seves, o sigui escrivint textos com aquests.
Sabeu què? mai havia sentit tanta admiració per un actor. No només pel fet de que tingui un bon físic, si no per la manera que té de reencarnar al Toni, per l'empeny que posa amb la sèrie i per la seva simpatia amb tots els fans. (Una amiga meva l'ha conegut i m'ho ha assegurat, i desitjo amb tot el meu cor i ànima tindre la mateixa sort, quan es sàpiga el dia de la presentació). No sé si ell algun dia llegirà això, ni si s'unirà al grup, ni tan sols si podré parlar amb ell per dir-li. Però si tingués aquesta oportunitat m'agradaria fer-li saber que almenys té una fan que no es posarà a cridar com una boja quan els seus ulls em mirin.
I tot això és gràcies a vosaltres. Sí, vosaltres, els que comenteu cada dia el grup, els que poseu de la vostra part amb muntatges o dibuixos, els que debatiu dia rere dia sobre temes de la sèrie. Vosaltres, que sou més de 2000 persones i les que queden. GRÀCIES.


Cristina Perosanz Nogales.

NO POT SER...ÁNIMS, POLSERES!

Tots ens hem quedat molt dolguts amb la mort de l'Ignasi, però segons l'Albert tot quedarà molt més clar al capítol 10...espero que així sigui(yn)

AMB GANES DE LA SEGONA PRESENTACIÓ!

No sé vosaltres, però jo tinc unes ganes brutals de la segona presentació del llibre! Segons el blog del Joan d'aquí dos dies es confirmarà el dia i la hora :) perquè ja que el dijous no vaig tenir l'oportunitat de fer realitat aquest somni, ni el divendres tampoc perquè no vaig poder anar a la del BACUP...
Em fan moltíssima ràbia les fans histèriques, i estic segura de que no sóc la única que ho pensa. Ràbia perquè moltes d'elles tenen la sort de tenir-los davant i l'únic que sels acudeix dir és: què guapo Àlex, estàs molt bo, t'estimo, vull sortir amn tu, guapooooooo!  i a cridar com verduleres...Una amiga ja m'ha aconseguit un autògraf del Marc, i la meitat del somni està complert. Ara només falta complir l'altre meitat: veure-l en persona, parlar i fer-me una foto. I sé que ho aconseguiré, N'ESTIC SEGURA! :)

FOTO AMB EL CREADOR DEL BLOG!

Ho sento si no actualitzo gaire, es que estic més pel grup que pel blog :S intentaré actualitzar això més sovint! avui us deixo una foto amb el creador del blog oficial de Polseres Vermelles, que me'l vaig trobar dijous a la cua del FNAC! m'ha dit que us comenti la raó per la qual surt amb els ulls així, es veu que el pobre portava més de tres hores esperant i mira, jajaja :P bueno comenteu gent! petons(K)

REFLEXIONS D'UN DIA DIFERENT, PERÒ ESPECIAL

No era el que m’esperava, pero arribo més que satifeta. Satisfeta de tenir una manera pròpia d’admirar al Marc, de no ser com tothom i posar-me histèrica a la mínima. Orgullosa de saber que no he format part d’aquella cridòria que ha invaït en Mikel quan ha sortit, i d’haverme mantingut al marge de l’incident que hi ha hagut amb el vidre. Però el que no té nom és el que ens han fet els guàrdies.
Vosaltres veieu normal enredar a més de dos mil persones d’aquesta manera? Portava a la cua més de dues hores, per què? Perquè m’enganyin com als tontos? Jo l’únic que volia era veure’l encara que fos per un segon. No demano ni un autògraf, només veure-l i dir-li que admiro de veritat tot el treball que fa. Era el meu somni, però malauradament no l’he pogut complir.
Tornant al principi, dic que estic molt satisfeta, i ara us explicaré perquè: bàsicament perquè he tingut la sort de parlar cara a cara amb dos homes increíbles. Dos homes, que són el nucli d’aquesta sèrie que ens alegra cada dilluns. Sí, parlo de l’Albert Espinosa i el Pau Freixas. Els meus ulls s’han omplert d’una alegria i d’una satisfacció incalculables quan els he sentit dir: “És molt bonic, de veritat, m’encanta”. Per això espero que tot cor que s’uneixin a aquest grup perquè així tinguin l’oportunitat de disfrutar-lo.
Per últim, sé que en Marc mai llegirà això, pero m’agradaria que sapigués que jo no l’admiro per si és guapo o lleig (que també m’agrada, pero això ja és un plus). M’agrada i tinc interès per ell per la manera que té de fer la seva feina, per cada gest que fa per reencarnar a en Toni, i sobretot, per allò que va dir a una entrevista que en va deixar sense paraules. “Tot són elogis, m’agrades molt, ets el meu ídol, pero arriba un punt que et pot fer mal perquè t’ho pots arribar a creure”.
Al cap i a la fi és una persona normal com tots nosaltres, i mereix tenir una persona que el valori i l’estimi d’una manera diferent, que no deixa de ser especial. Perquè tinc el presentiment de que arribarà lluny. Ho sé. Ho veig.

Cristina (24/3/2011)

MISSATGE IMPORTANT!

Hola a tots! a veure, aquest missatge va per a dues nenes que últimament em comenten molt el blog: jo NO SÓC ni la Joana, ni en Nil ni cap actor de polseres...NOMÉS sóc una fan normal i corrent que ha creat aquests grup :) tot i així m'agrada que us interesseu pel meu blog! espero que tot quedi més clar ara :)

MUNTATGE DEL NIL :)

Bé nois/noies, avui JA ÉS DILLUNS! tinc moltíssimes ganes de veure el següent capítol^^ A més, el dia 24 d'aquest mes vindran els polseres al FNAC de l'Illa a fer la presentació del nou llibre de l'Albert Espinosa! JO NO PENSO FALTAR :P i vosaltres?
Bueno per acabar us deixo un muntatge que vaig fer fa poc! espeo que us agradi ;) petons!(K)

MUNTATGE NOU DEL MARC!(L)

esperoo que us agradi!^^

JO TOCANT BOIG PER TU! :P

http://www.youtube.com/watch?v=nXBMg1exr2A

UN DELS MEUS PREFERITS

Aquest és dels qe més m'agrada, espero qe a vosaltres també^^

MUNTATGE FET PER MI :)

Aquest és un dels millors que he fet del Toni, espero que su agradi! si en voleu veure més, tot està al meu grup del facebook:  http://www.facebook.com/#!/pages/Frases-m%C3%ADtiques-den-Toni-polseres-vermelles/133586646709876   m'agradaria que s'unís més gent, que últimament no avança gaire :(

NOTA: dic el mateix que al grup, si us plau, no em robeu les fotos. Si voleu alguna o voleu que us en faci una només teniu que demanar-ho :)

MIKEL IGLESIAS - IGNASI

Com podeu comprovar, a l'entrada anterior em vaig equivocar i vaig posar que l'Igor era l'últim polsera :$ jajaja! gràcies Joan per recordar-me que encara quedava l'Ignasi ;) Aquest personatge el fa MIKEL IGLESIAS, i representa que és el típic noi dur que és el líder del seu grup d'amics. I un dia a l'escola, després d'haver pegat a un nen, se l'emporten a l'hospital perquè li ha donat un atac de cor. Però resulta que aquests atacs de cor són freqüents, i els metges encara no saben de què es tracta, encara que suposen que és alguna cosa de l'aorta. Això farà que l'Ignasi hagi de quedar-se molts dies més a l'hospital, i poc a poc els nous amics que farà l'entendriran el cos i l'ànima. Per acabar aquí teniu una foto :) petoons!(K)

IGOR SZPAKOWSKI - JORDI

Bon dia! avui toca parlar de l'últim polsera que em queda per presentar, en Jordi. El seu paper el fa l'IGOR SZPAKOWSKI. En Jordi és un nen que arriba un matí a l'hospital perquè li han d'amputar la cama, ja que pateix un càncer de tíbia. En poc temps fa amistat amb el Lleó, qui tampoc té cama i li ajuda a superar-ho. Ells dos són els qui comencen el grup, per això ell està classificat com el co líder (que seria líder si no estigués el líder).
Per cert, he creat al facebook un grup nou i m'agradaria que us uníssiu, aquí us deixo l'enllaç per si us agrada :P http://www.facebook.com/home.php#!/pages/Frases-m%C3%ADtiques-den-Toni-polseres-vermelles/133586646709876
I per acabar deixo una foto de l'Igor. Fins després, polseres! :)