PAU FREIXAS! :)

Hola a tots! he promès que aniria posant més cosetes, i aquí està^^ avui us deixo una foto del Pau Freixas que m'encanta! (hauria fet un muntatge, però ara mateix estic a informàtica i no puc TT) i recordeu, avui al meu grup FRASES MÍTIQUES D'EN TONI (POLSERES VERMELLES) hi haurà concurs, com cada dimecres! no oblideu participar, i així el meu pròxim muntatge serà al teu gust si tu (sí, tu, el que està llegint això) ets el guanyador! ànims! :) que passeu un genial dimecres!

HO SENTO T__T

Després de tant de temps, actualizo! Això esta MOLT deixat, de veritat que em sap molt de greu...entre el grup del Toni, el llibre que estic escrivint i els deures estic super ocupada...aveure si de tant en tant puc penjar alguna de les meves reflexions per compartir-la amb vosaltres al meu grup, i crec que demà vindrà alguna...Avui hi ha l'acte aquell de l'últim capítol de Polseres i el concert de teràpia de Shock. Estic preocupadíssima...vosaltres sabeu la de nenes histèriques que hi hauràn? Sincerament, passo de formar part d'elles perquè jo no sóc ni una part d'elles. És més, son antònimes a mi completament; per tant, prefereixo conèixer al meu ídol en millors condicions...Pero pensar lo molt que l'agobiaran avui em posa els pèls de punta...
Bé, ho deixo aquí...no cal dir res més (N)

EL LLIBRE QUE M'ESTIC LLEGINT :)

Aquest és el llibre de l'Albert Espinosa que m'estic llegint, està molt bé! Vosaltres us l'heu llegit? què us ha semblat?

RES NO M'ESPANTA...

Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents, aixeques la mirada i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar
Res no m'espanta...


(Els Pets - Por)

JA SOM MÉS DE 2000!

Bé, us he dit que tenia preparada una de grossa...Potser alguns de vosaltres direu: "un text, només? bah.", però per mi escriure és una de les millors maneres de desfogar-se, i ara tinc l'oportunitat de fer-ho. En fi, allà va.
Quan vaig veure el capítol 5 davant la televisió de casa i vaig sentir al Toni dir "el sol és de tots", mil coses van passar pel meu cap. Un cop estava al llit, em van venir un munt d'expressions d'aquest fabulós personatge, totes elles fantàstiques, totes elles increíbles. Per una vegada vaig pensar que era una tonteria, que potser era la única que em fixava en aquests petits detalls. I un dimarts al migdia vaig decidir comprovar-ho. Sincerament, mentre enviava les invitacions a la pàgina, mai se m'acudiria que això hauria arribat tant lluny.
Molta gent crea una pàgina, envia les invitacions perquè la gent posi "m'agrada" i s'ha acabat. Però no. Una pàgina no es pot quedar en blanc així com així. Per això vaig decidir fer una cosa diferent: la meva idea era convertir aquesta pàgina en un lloc on tothom pogués expressar la seva opinió, on es resolguéssin tots els dubtes, on es féssin concursos on poguéssiu participar...Tot això respecte a vosaltres. Respecte a mi, aquesta pàgina és una via per fugir d'aquella gent que no comprèn el que vol dir ser un Polsera, però sobretot, per expressar la meva admiració cap a aquest gran actor; sigui amb muntatges, sigui amb frases seves, o sigui escrivint textos com aquests.
Sabeu què? mai havia sentit tanta admiració per un actor. No només pel fet de que tingui un bon físic, si no per la manera que té de reencarnar al Toni, per l'empeny que posa amb la sèrie i per la seva simpatia amb tots els fans. (Una amiga meva l'ha conegut i m'ho ha assegurat, i desitjo amb tot el meu cor i ànima tindre la mateixa sort, quan es sàpiga el dia de la presentació). No sé si ell algun dia llegirà això, ni si s'unirà al grup, ni tan sols si podré parlar amb ell per dir-li. Però si tingués aquesta oportunitat m'agradaria fer-li saber que almenys té una fan que no es posarà a cridar com una boja quan els seus ulls em mirin.
I tot això és gràcies a vosaltres. Sí, vosaltres, els que comenteu cada dia el grup, els que poseu de la vostra part amb muntatges o dibuixos, els que debatiu dia rere dia sobre temes de la sèrie. Vosaltres, que sou més de 2000 persones i les que queden. GRÀCIES.


Cristina Perosanz Nogales.

NO POT SER...ÁNIMS, POLSERES!

Tots ens hem quedat molt dolguts amb la mort de l'Ignasi, però segons l'Albert tot quedarà molt més clar al capítol 10...espero que així sigui(yn)

AMB GANES DE LA SEGONA PRESENTACIÓ!

No sé vosaltres, però jo tinc unes ganes brutals de la segona presentació del llibre! Segons el blog del Joan d'aquí dos dies es confirmarà el dia i la hora :) perquè ja que el dijous no vaig tenir l'oportunitat de fer realitat aquest somni, ni el divendres tampoc perquè no vaig poder anar a la del BACUP...
Em fan moltíssima ràbia les fans histèriques, i estic segura de que no sóc la única que ho pensa. Ràbia perquè moltes d'elles tenen la sort de tenir-los davant i l'únic que sels acudeix dir és: què guapo Àlex, estàs molt bo, t'estimo, vull sortir amn tu, guapooooooo!  i a cridar com verduleres...Una amiga ja m'ha aconseguit un autògraf del Marc, i la meitat del somni està complert. Ara només falta complir l'altre meitat: veure-l en persona, parlar i fer-me una foto. I sé que ho aconseguiré, N'ESTIC SEGURA! :)